El Roure és una antic monestir situat a Pont de Molins. la canònica de Santa maria del Roure dedicada a la Verge Maria, és de finals del s. XI principis del XII. No s’han trobat documents amb la dada de consagració de l’església romànica, el més antic és del 1195.
Al s. XIII, quan era regida per monjos agustins, va rebre donacions provinents de Figueres i Cabanes. Alguns beneficiaris varen ser els senyors del lloc, els Castanallo de Montmarí, amb qui tenien una relació important. Hi havia una important devoció a la talla romànica de la Mare de Déu venerada en aquest lloc.
Al 1389 es va encarregar una nova talla de la Mare de Déu, aquesta vegada d’alabastre i amb estil de l’època gòtico-renaixentista.
Durant la guerra dels remences la comunitat fugí i sembla que abans de marxar varen amagar l’ imatge de la Mare de Déu al peu d’un gran roure. En trona els monjos acabada la guerra no varen pogué trobar l’ imatge. Segons la llegenda aquesta talla seria trobada en un roure per uns pastors avisats per dels seus braus que bramava mentre gratava el terra sota l’arbre. Des d’aquest moment l’ imatge seria anomenada del Roure.
El lloc va anat perden importància a partir del s. XVI. Al 1534 només hi quedava un canonge. Tot i que un clergue va decidir construir una nova església, al 1638, on es traslladaria l’ imatge gòtica per situar-la sobre el vell tronc del roure. Els devots que hi assistien a les processons arrancaven estelles del troc creien que posseïen propietats miraculoses, fins que al 1640 va succeir el miracle, la imatge va començar a suar en presencia dels assistents. El Capítol de Girona va peregrinar fins al Roure per a comprovar in situ i donar fe del miracle de les “suades”.
El conjunt amb les seves dues esglésies passaria als preveres de Llers al 1765.
En aquests paratges va tenir lloc, el novembre del 1794, la batalla del Roure, entre l’exèrcit francès i l’espanyol.
.JPG)
.JPG)
